Aterrem a París

Havia arribat el dia d'anar a París! El viatge, però, se'ns va fer bastant llarg per diversos factors... Tant la Jessie com jo havíem treballat el dia anterior i ens vam fer les maletes a l’arribar a casa, a última hora, com sempre. Vam anar a dormir tard i molt cansades, i l’avió sortia ben d’hora de Barcelona. A més, van haver-hi problemes tècnics i no vam poder embarcar fins dos hores més tard. Si ho haguéssim sabut, ens hauríem quedat al llit!! 

 

Va ser un viatge atrafegat. A l’arribar a l’aeroport d’Orly, ens vam atabalar de nou. Havíem d’arribar a l’hotel, i tot i que portàvem el recorregut ben organitzat i apuntat en un paper, en el moment de sortir de l’aeroport i agafar el bus correcte va ser una altra cosa...! Jo tinc uns coneixements bàsics de francès, dos anys a l’Escola Oficial d’Idiomes, però crec que em calen uns quants més per arribar a comunicar-me bé. No tothom entenia l’anglès i no em quedava remei que practicar el françès.

Després de perdre’ns unes quantes vegades, vam agafar el bus i el metro i vam arribar a l’hotel, molt proper al Parc Montsouris. Tot i estar molt cansades del viatge, després d’inspeccionar l’habitació i deixar-hi les maletes, teníem moltes ganes de fer la primera visita, així que vam sortir a passejar pel parc. El Parc de Montsouris és molt gran i preciós. És una zona universitària: a dins del parc hi ha una  zona de residència d’estudiants de cada país o estat del món, i són edificis molt bonics.

Hi havia molts joves estirats a la gespa fent petar la xerrada, o de pik-nik. També hi havia un escenari circular obert al públic on es veu que cada setmana hi fan algun espectacle, i també ho utilitzen per fer activitats. Aquella tarda, hi feien classes de tango, i hi havia gent de totes les edats.

Realment va ser un primer dia bastant maco i tranquil. Vam tornar d’hora a l’hotel per recuperar forces pel dia següent.