Edith Piaf - Rien de rien

Le fabuleux destin d'Amelie Poulain.

Com a introducció, i per ambientar-vos una mica a l'ambient parisenc, us proposo mirar aquest vídeo. És el començament de la pel·lícula "Le fabuleux destin d'Amelie Poulain". És en versió original i amb subtítols en francès. Jo sóc partidària de veure pel·lícules en versió original, perquè  crec que és de les millors maneres d’aprendre idiomes i, per altra banda, es capta molt millor l’essència de la pel·lícula.

És la meva pel·lícula preferida, així que espero que us agradi i que si no enteneu el idioma, almenys gaudiu de la fantàstica banda sonora i les imatges.

Aterrem a París

Havia arribat el dia d'anar a París! El viatge, però, se'ns va fer bastant llarg per diversos factors... Tant la Jessie com jo havíem treballat el dia anterior i ens vam fer les maletes a l’arribar a casa, a última hora, com sempre. Vam anar a dormir tard i molt cansades, i l’avió sortia ben d’hora de Barcelona. A més, van haver-hi problemes tècnics i no vam poder embarcar fins dos hores més tard. Si ho haguéssim sabut, ens hauríem quedat al llit!! 

 

Va ser un viatge atrafegat. A l’arribar a l’aeroport d’Orly, ens vam atabalar de nou. Havíem d’arribar a l’hotel, i tot i que portàvem el recorregut ben organitzat i apuntat en un paper, en el moment de sortir de l’aeroport i agafar el bus correcte va ser una altra cosa...! Jo tinc uns coneixements bàsics de francès, dos anys a l’Escola Oficial d’Idiomes, però crec que em calen uns quants més per arribar a comunicar-me bé. No tothom entenia l’anglès i no em quedava remei que practicar el françès.

Després de perdre’ns unes quantes vegades, vam agafar el bus i el metro i vam arribar a l’hotel, molt proper al Parc Montsouris. Tot i estar molt cansades del viatge, després d’inspeccionar l’habitació i deixar-hi les maletes, teníem moltes ganes de fer la primera visita, així que vam sortir a passejar pel parc. El Parc de Montsouris és molt gran i preciós. És una zona universitària: a dins del parc hi ha una  zona de residència d’estudiants de cada país o estat del món, i són edificis molt bonics.

Hi havia molts joves estirats a la gespa fent petar la xerrada, o de pik-nik. També hi havia un escenari circular obert al públic on es veu que cada setmana hi fan algun espectacle, i també ho utilitzen per fer activitats. Aquella tarda, hi feien classes de tango, i hi havia gent de totes les edats.

Realment va ser un primer dia bastant maco i tranquil. Vam tornar d’hora a l’hotel per recuperar forces pel dia següent.